Com que la meva casa es diu calipso i es un barco l hm fet una ppoesia que diu aixi:

CALIPSO

Ens movem de port en port,

de ciutat en ciutat,

de lloc en lloc´

però tú sempre estas el meu costat.

Tú ets la meva casa sense carrer,

aqui no hi oiden arribar-hi les carrtes!

només les gavines i

les onades.

Ja tens 26 anys,

i espero que per molts més siguem companys.

No tens balco,

però si u timo.

I si vui mirar el paissatge

només he tinc que pujar el pal com un salvatge.

Si ens boleu dir que estem xallats,

ja podeu comensar a buscar,

perqué en agún lloc estarem fondejats.

Si ens bols visitar hauras de navagar,

si navagar no et va,

hauras de bomitar.

i si...

et quedes a dinar no et donarem cap forquilla ni cullareta,

i si et portes malament et passarem per la quilla...

Igual aixó a tú no t'agrada,

però nosaltres vivim com ens dona la gana.

I si tirem l'ancla,

i t'anganxem una cama,

no et preucupis que encara t'en queda una altra.

Si no pares de rondinar,

els taurons t'haurem de tirar.

Però no et preucupis,

que viu o mort et tornarem a port.

Ainoa Herrero